Lactància

Donar de mamar és molt maco, però fa mal. Que no us enredin, al principi fa mal.
Una mala col·locació de la bebechuza i el mogró queda ple de clivelles, unes clivelles que poden ser més o menys greus, però que quan fan que arribi l'hora de mamar apretis les dents i no respiris, per intentar que el dolor disminueixi. Jo vaig tenir sort, una visita molt ràpid a la llevadora que va ajudar-me a posar be la bebechuza i purelan a punta pala i tot va acabar.
Quan les clivelles van desaperèixer van venir les obstruccions, de cop notes com el pit es posa dur, molt dur i no pots de cap de les maneres moure el braç, qualsevol petit moviment i veus les estrelles. La solució que tens es: massatges calents, dutxes amb aigua calenta i que la bebechuza no es desenganxi del mogró. Llegeixes i llegeixes i veus que han de mamar en diferents posicions per que es buidin tots els conductes, busques posicions per internet i n'inventes d'altres... al final el confucte obstruit es buida i pots tornar a fer vida normal.
I llavors un dia et lleves i veus un puntet blanc al mugró, una perla de llet, del tamany del cap d'una agulla, de les metàl·liques de tota la vida i el dolor cada vegada que la bebechuza mama és el pitjor de tots, com si et punxessin mil agulles. Si tens sort serà de tracció i després de 4 o 5 dies marxarà sol, gràcies a la succió de la bebechuza, si no tens sort serà d'infecció, i llavors, més val que vagis al metge!

Segur que hi ha més moments on fa mal, aquests són els meus, però compensa.
Compensa quan la veus segura i calmada al pit, quan saps que tu sola pots alimentar el teu bebe, quan et dona un somriure mentre mama, quan xerra amb el pit, quan t'acaricia, quan veus la seva cara d'alegria al veure el pit, en aquests moments oblides tots els dolors i ets feliç